Història

      Els jaciments arqueològics existents en el terme municipal de Vallada són abundants, pel que són molt variats els materials conservats al Museu Arqueològic Municipal, amb una cronologia que comprén aproximadament des del 14.000 a. de C. fins al S. XIV-XV de la nostra era.

 Esglèsia Vallada
   
Campanar Vallada       Serà en època romana quan trobem un possible origen urbà de la població, amb el descobriment l'any 1.987 de restes constructives, ceràmics, i línies de mur, que indicaven l'existència d'un assentament d'aquest període en la mateixa població. Una "vila" de certa entitat, amb una àmplia cronologia, situada en una zona profundament romanitzada, com és la vall del riu Cànyoles, pel qual discorria la Via Augusta.
 
       Ja citat en la Crònica de Jaume I, en opinió dels especialistes, la base etimològica del topònim caldria buscar-la en el llatí, i seria precisament en la fase lingüística mossàrab quan Vallada prendria el seu nom.
 

       Després de la dominació musulmana, el Rei Alfons III d'Aragó i I de València, la va repoblar de cristians vells mitjançant carta de població atorgada per Bernat de Bellvís, en nom del monarca, el 16 octubre 1289.

   
      Vallada va ser incorporada a l'Ordre i Cavalleria de Nostra Senyora de Montesa. Al senyoriu va pertànyer, des de la fundació efectiva d'aquesta l'any 1.319 fins a l'abolició de les ordres militars al segle XIX.
 
 

       El 14 de setembre de l'any 1.547, Fra Pedro Luís Galcerán de Borja, últim Maestre de l'Ordre i Cavalleria de Nostra Senyora de Montesa i Sant Jordi d'Alfama, va segregar el Lloc de Vallada de la Vila de Montesa, atorgant jurisdicció pròpia a Vallada i donant-li el títol de Vila.

 Font Vallada
   
Home treballant Vallada      L'economia radica bàsicament en la fabricació de manufactures del moble, vímet, rattan, jonc i cistelleria. Les manufactures van destinades generalment a països europeus. En l'agricultura predominen com a cultius de secà les oliveres, els cereals, els ametlers i els fruiters. Els cítrics i diferents varietats de fruiters, ocupen els cultius de regadiu.

       Finalment, destaca el terreny forestal, que ocupa una superfície de 2.793 ha. 

 
     

Formulari de cerca

Dl Dm Dc Dj Dv Ds Dg
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31